SORTIDA A PEGUERA I A LA FERRATA REGINA

22 i 23 de desembre 2.007
Per Ferran Masnou.


Avui, dia 22 de desembre de 2.007, en Julià i jo hem sortit pels volts del migdia per anar a recórrer la cresta de Peguera. Està situat als voltants de Berga. En arribar a Berga, i abans d’anar a dinar, decidim anar a localitzar la cresta i enfilem carretera amunt direcció a Peguera. Pel camí, anem trobant alguna raconada de neu i això no ens fa gaire gràcia. Anem pujant i arribem a un punt on no ha arribat la màquina llevaneus. Avancem sobre la neu uns pocs metres, i el cotxe ens comença a patinar, d’aquí cap enllà. Decidim canviar de plans: de moment anem a dinar que hi ha gana.

Mentre dinem, valorem la situació, i al final quedem per anar a Oliana a fer la Ferrata Regina. Després d’una hora i mitja de cotxe, ens presentem al poble i busquem algun lloc per passar la nit. De bon matí, quan els estels es ponen, cap a les set, és hora de posar-se en marxa.

Arribem al lloc on hem de deixar el cotxe; un lloc on el podrem veure durant gran part del trajecte, perquè és gairebé a peu de via. Comencem a pujar pel corriol que ens portarà fins a l’entrada de via: uns 20 minuts. Un cop allà, ens equipem per pujar.

Aquesta ferrata, ja l’hem pujat anteriorment, però el que ens incita a tornar-hi, és un tercer tram que han obert recentment. Els dos primers trams ja sabem que no tenen cap dificultat, però el tercer tram, ens han dit que a part de ser llarg com els altres dos, és molt difícil.

Anem fent xino-xano i al final del primer tram ja. comencem a tenir fam. Esmorzem i tot seguit reprenem la marxa i en Julià comença a dir que les mans de secretari i els braços com “branilles” de carretó li comencen a fer figa. Sense adonar-nos-en arribem al principi del tercer tram. Des d’aquí, no n´hi ha per tant. Comencem a pujar amunt. Al principi tot molt bé. De cop i volta, veig un petit desplom. Ara ja tinc en Julià ben content. Passo jo primer i l’espero més amunt. Ell passa tot decidit, i va dient que si troba un altre desplom, ja no passa. Arribem ja cap al capdamunt, a un lloc on tens dues opcions, la inicial on s’insinua un petit desplom, i la normal, que és més suau. Decidim passar per la normal. Tot seguit arribem a una lleixa on hi trobem una bústia amb un llibre de piades a dins per poder-hi escriure quatre ratlles. Hi escrivim.

Ja hi som. 20 metres més i arribem al final. Un cop a dalt, mengem alguna cosa per recuperar energies. Mentre fem un mos, podem contemplar els voltors com es passegen elegantment per davant nostre. Segons com, dóna la sensació de que esperin que un de nosaltres la dinyi. Al cap d’una estona, comencem a tirar avall per un camí amb algun cable i alguna escala als llocs més drets. Tot baixant trobem que el camí passa per una canal on no et pots ni girar. Després tot és corriol fins al cotxe. Ara només queden un parell d’horetes de cotxe i ja serem a casa.

Ferran Masnou

Horari aproximat:
1r. Tram: 1 hora.
2n. Tram: 1 hora.
3r. Tram: 2 hores.