17 d’agost del 2011

Campament Social 2011: 9 d'agost

Altre cop, de bon matí, quan els estels es ponen, ens aixequem per fer front a un altre cim: aquest cop el Monteixo.
A diferencia dels dos dies anteriors, avui el dia es desperta clar i el cel completament net, això si, també més fred.
El Monteixo l'ascendirem per dos bandes: jo i un company l'ascendirem per la ruta que es segueix en la cursa La Cuita el Sol que parteix del poble d'Areu i ascendeix en un pendent fort i continuat fins el cim del Monteixo; la resta del grup l'ascendirà per la via normal, començant a caminar a la pleta dels Frares (que si arriba en cotxe des del pla de la Selva) passant per l'estany d'Aixeus i seguint fins el cim, on ens trobarem.
El camí escollit per la Cuita del Sol és molt dur i dret (1800 metres de desnivell) que com ja he dit, parteix del poble d'Areu, travessa la Noguera de Vallferrera per un pont situat al pàrquing de l'entrada del poble i comença de seguida a enfilar per un camí molt fressat però relativament poc marcat en el seu inici (les úniques marques són quatre senyeres, tres de les quals es veuen des del poble). Aquí ens trobem la primera sorpresa del dia: un isard a 200 metres del poble, però que, esquiu, de seguida marxa fent quatre salts.
Les senyeres abans esmentades et duen pel llom del Serrat de Costa Calda fins a la pala del Solà. Aquest tram, com en tot el recorregut és recomanable mirar de tant en tant enrere per observa tant el poble com la magnifica vista que hi ha de tota aquesta par de la vall i també els paratges que vam travessar el primer dia per les bordes de Costuix, clarament visibles davant nostre.
A partir de la pala del Solà, l'únic tram relativament planer del camí, aquest continua marcat per fites i per terreny molt més pedregós per la dreta de la Serra de Monteixo, directament ja fins el cim. Aquí el vent fred impedeix parar-nos i ens anima a seguir amunt pel un dreta tartera. Arribem al cim en 3 hores i 15 minuts i ens trobem que el segon grup encara no ha arribat, tot i que no tarden massa. Fem un mos en vistes d'Andorra a recer del vent, coneixem i conversem amb un belga que està de travessa i tornem cap al càmping, jo per l'estany d'Aixeus (900 metres de baixada), el meu company pel mateix camí per on em pujat.

Àngel Oliveras

16 d’agost del 2011

Campament Social 2011: 8 d'agost

El dilluns ens llevarem aviat, començaven les ascensions més serioses. El dia però es llevava complicat: núvols i gris; ens feia temer no poder fer cim.
Un cop varem haver esmorzat i ja llests vam pujar en cotxe fins el pla de la Farga, on començarem el dia en direcció el pic de Baborte, travessant el pont i resseguint el torrent vall amunt, seguint les senyal que porten cap al refugi de Baborte. Aquest camí passa per diverses i interessants bordes i sobre la vall permeten observar el pla de la Selva. Quan portem poc més d'una hora ens trobem el camí que puja del Pont de la Molinassa, que deixem a la dreta per seguir enfilant amunt, passant per la barraca de Bassello. Fins aquí el camí que havia anat planejant i enfilant lleugerament canvia però ara ens trobem un mar d'arbust que fan un xic incòmode el caminar, però la forta pujada fins els estanys ens en fa oblidar. El temps continua completament gris però amb algunes clarianes per la banda d'Andorra que ens fan ser esperançadors... i que carai, el bestiar no va pas per avall!
Un cop a l'estany de la Baborte fem un mos i continuem enfilant resseguint els diversos estanyols que anem trobant, aquí deixem el camí fortament fressat i marcat que havíem anat seguint fins el refugi (3 hores i a 2385 metres). Un cop al coll de Baborte, 2596 m, que ens pot servir d'enllaç amb la coma de Sotllo, comença la pujada de debó: 400 metres de desnivell sobtats que ens durant fins el cim (2929 m i 5 hores). Un cop arribem al cim quina no és la nostra sorpresa de trobar quatre perdius que paraven el sol entre les pedres, perfectament camuflades i que quan nosaltres arribem alçant el vol direcció Coma de Sotllo. Des del cim, igual que des del coll, hi ha una vista espectacular dels tresmils de la zona (excepte el Montcalm), que converteixen el cim de Baborte en un excel·lent i espectacular mirador d'aquesta par de la vall Ferrera. La baixada la fem pel mateix camí i altre cop al càmping fem un dinar-berenar-sopar, just després d'una recuperadora dutxa i cervesa.

Àngel Oliveras

Campament Social 2011: 6,7 d'agost

El dia sis d'agost nou persones es van anar trobant al poliesportiu de Llagostera a les vuit del matí amb un senzill objectiu, passar-s'ho bé, perduts i separats del món durant una setmana a Vall Ferrera, tot pujant i baixant muntanyes i admirant bordes i estanys.
El dia començava acabant de carregar la furgoneta ja parcialment carregada el dia anterior i un cop ja llests del tot comença el llarg camí per carretera fins a Areu, al Pallars Sobirà. La carretera segueix entre obres, camions empipadors i esmorzars de ganivet i forquilla i al mig dia arribem al càmping Pica d'Estats, on dinem i plantem el campament: tenda comunal utilitzada com a cuina, magatzem, menjador i sala d'estar i tres tendes canadenques utilitzades de dormitoris. Sopar aviat una bona escudella que porta des de que la tenda ha sigut muntada bullint i anar a dormir per l'endemà fer ja el primer passeig.

El dia 7 s'aixeca ennuvolat i humit. Durant la nit han caigut quatre gotes, això però no ens impedeix calçar-nos les botes per fer un petit passeig pels voltants del càmping. L'objectiu? Les Bordes de Costuix.
Prenem el camí que enfila cap a la Força d'Areu, on veurem fàcilment un cartell que indica el GR-11 en direcció el Coll de Tudela i Tavascan. Prenem aquest camí que segueix entre boscos de bedolls i pins i es va creuant amb una pista forestal. El cap d'una hora i 15 minuts arribem a Costuix, on prenem el camí de la dreta en direcció els avets de Costuix, que en 20 minuts assolim. Tot i no ser massa espectaculars, els avets ens són profitosos pel paisatge que es veu en el camí cap a ells, ja que es pot observar tot el tros de bosc cremat fa uns anys com es recupera lentament.
Retornem fins a les bordes, amb algunes realment molt ben conservades. El camí continua planejant cap a les bordes de Pilanera (on no arribem) i a l'obaga d'Aigueres i quan portem una mica menys de 3 hores de passeig comencem el camí de retorn a Areu a través d'un camí senyalitzat que descendeix resseguint l'obaga ja citada. Aquest camí tot i ser molt poc fressat i de vegades un xic perdedor, és agradable. Un cop ens trobem la pista que ressegueix la vall pel fons prenem el camí cap el poble on ens plantem en 10 minuts més i així aquest primer passeig tranquil finalitza a l'hora de dinar i aprofitem la resta del dia per veure com els núvols van passant i jugant a cartes al joc oficial dels campaments del Bell Matí, el remigio.


                                Àngel Oliveras

15 d’agost del 2011

Campament Social 2011

Avui vuit persones (d'un total de dotze que han passat pel campament) em tornat a Llagostera després de passar una setmana a la Vall Ferrera, al Pirineu català.

Aquest propers dies anirem repassant les activitats de cada un dels dies.