16 d’agost de 2011

Campament Social 2011: 6,7 d'agost

El dia sis d'agost nou persones es van anar trobant al poliesportiu de Llagostera a les vuit del matí amb un senzill objectiu, passar-s'ho bé, perduts i separats del món durant una setmana a Vall Ferrera, tot pujant i baixant muntanyes i admirant bordes i estanys.
El dia començava acabant de carregar la furgoneta ja parcialment carregada el dia anterior i un cop ja llests del tot comença el llarg camí per carretera fins a Areu, al Pallars Sobirà. La carretera segueix entre obres, camions empipadors i esmorzars de ganivet i forquilla i al mig dia arribem al càmping Pica d'Estats, on dinem i plantem el campament: tenda comunal utilitzada com a cuina, magatzem, menjador i sala d'estar i tres tendes canadenques utilitzades de dormitoris. Sopar aviat una bona escudella que porta des de que la tenda ha sigut muntada bullint i anar a dormir per l'endemà fer ja el primer passeig.

El dia 7 s'aixeca ennuvolat i humit. Durant la nit han caigut quatre gotes, això però no ens impedeix calçar-nos les botes per fer un petit passeig pels voltants del càmping. L'objectiu? Les Bordes de Costuix.
Prenem el camí que enfila cap a la Força d'Areu, on veurem fàcilment un cartell que indica el GR-11 en direcció el Coll de Tudela i Tavascan. Prenem aquest camí que segueix entre boscos de bedolls i pins i es va creuant amb una pista forestal. El cap d'una hora i 15 minuts arribem a Costuix, on prenem el camí de la dreta en direcció els avets de Costuix, que en 20 minuts assolim. Tot i no ser massa espectaculars, els avets ens són profitosos pel paisatge que es veu en el camí cap a ells, ja que es pot observar tot el tros de bosc cremat fa uns anys com es recupera lentament.
Retornem fins a les bordes, amb algunes realment molt ben conservades. El camí continua planejant cap a les bordes de Pilanera (on no arribem) i a l'obaga d'Aigueres i quan portem una mica menys de 3 hores de passeig comencem el camí de retorn a Areu a través d'un camí senyalitzat que descendeix resseguint l'obaga ja citada. Aquest camí tot i ser molt poc fressat i de vegades un xic perdedor, és agradable. Un cop ens trobem la pista que ressegueix la vall pel fons prenem el camí cap el poble on ens plantem en 10 minuts més i així aquest primer passeig tranquil finalitza a l'hora de dinar i aprofitem la resta del dia per veure com els núvols van passant i jugant a cartes al joc oficial dels campaments del Bell Matí, el remigio.


                                Àngel Oliveras