Escapada de Sant Joan, per Àngel Oliveras

Aquest passat Sant Joan jo i un parell més ens vam aixecar amb la intenció d'anar a passar el pont al Pirineu d'Osca, a ascendir la Munia. Així dons, a gairebé les 9 del matí marxàvem de Llagostera direcció a Cassà per tal d'agafar l'eix, però ep!! Que hi fot el meu piolet a casa meva?? Sort de les mares que estan atentes per tot.
Per tant a un quart de deu tornem a marxar de Llagostera, en direcció Cassà.
El viatge cap travessant tot el país passa calorós hora rera hora, escoltant Xucu Pa i Umpah-Pah i amb algunes parades com ara per fer un fantàstic esmorzar a Espinelves i un magnificent dinar, arribem a Chisagués on prenem una pista de terra fins a la Fuen de Pietramula (1900 m), quan ja són les 5 de la tarda. Aquí i deixem el cotxe i enfilem cap amunt direcció els estany de la Munia o de La Larri per un camí clar i gens perdedor. Pel camí veiem diverses marmotes i algun isard esquiu que no es deixa fer fotos fàcilment. Cap a les 7 passem la Collada de las Puertas (2533 m) arribant als estany de La Larri, on farem nit. Mentre esperem que es faci fosc sens acota un isard curiós que se'ns apropa fins ven bé uns 10 metres i: "On collons és la càmera de fotos quan la necessites?!".

L'endemà el matí ens despertem a un quart i pico de sis, sortim fora la tenda i tornem a entrar de seguida: és molt més fosc del que creiem que seria a aquesta hora i a més a més la neu és pur gel així que ens esperem fins a les 6 per aixecar-nos, esmorzar i començar enfilar pel marge dret del circ, intentant sortejar les congestes i desitjant no haver d'utilitzar els grampons, que alentirien molt la marxa. A final arribem dalt el coll de la Munia (2850 m) en una hora i quart. Aquí comencem a resseguir la cresta en direcció el cim de la Munia, passant el pas del Gat com a punt més complicat (tot i que és completament assequible fins i tot per gent poc acostumada a grimpar o escalar). Cap a tres quars i poc de deu arribem finalment al cim de la Munia (3133 m), on fem un mos.

Després de recuperar força, dos de nosaltres decidim continuar la cresta fins el Tromuse (3085 m), passant per la Pequeña Munia (3096 m) i per la Sierra Morena (3090 m). A aquest tram de cresta és on es situa el tram de cresta més dificultós, en concret el tram de baixada del Sierra Morena cap el Tromuse, que hi ha la possibilitat de fer amb dos ràpels o bé desgrimpant tal com em fet nosaltres dos. Així dons en 40 minuts ens plantem al cim del Tromuse, on hi ha d'estructura metàl·lica tetràpode. Aquí el meu company em deixa i segueix la cresta fins el Heid (3022 m) on arriba en una mica més de 35 minuts més.

Retornem pel mateix on em passat, refent la cresta en direcció contraria fins el Coll de la Munia, des d'on descendim aquest cop per la banda centre esquerra del circ, passant per l'estany superior, des del que accedim a l'inferior, on ens trobem que hi ha gent banyant-se en l'aigua glaçada. Recollim la tenda i acabem de baixar fins el cotxe, amb el que baixem a Parzan, on ens espera una recuperadora dutxa i unes fantàstiques cerveses, i amb tot el pont de Sant Joan s'acaba tornant fins a Llagostera durant el diumenge, on arribem després de fer un dinar per recordar a Sant Hilari Sacalm.