17 d’agost de 2011

Campament Social 2011: 9 d'agost

Altre cop, de bon matí, quan els estels es ponen, ens aixequem per fer front a un altre cim: aquest cop el Monteixo.
A diferencia dels dos dies anteriors, avui el dia es desperta clar i el cel completament net, això si, també més fred.
El Monteixo l'ascendirem per dos bandes: jo i un company l'ascendirem per la ruta que es segueix en la cursa La Cuita el Sol que parteix del poble d'Areu i ascendeix en un pendent fort i continuat fins el cim del Monteixo; la resta del grup l'ascendirà per la via normal, començant a caminar a la pleta dels Frares (que si arriba en cotxe des del pla de la Selva) passant per l'estany d'Aixeus i seguint fins el cim, on ens trobarem.
El camí escollit per la Cuita del Sol és molt dur i dret (1800 metres de desnivell) que com ja he dit, parteix del poble d'Areu, travessa la Noguera de Vallferrera per un pont situat al pàrquing de l'entrada del poble i comença de seguida a enfilar per un camí molt fressat però relativament poc marcat en el seu inici (les úniques marques són quatre senyeres, tres de les quals es veuen des del poble). Aquí ens trobem la primera sorpresa del dia: un isard a 200 metres del poble, però que, esquiu, de seguida marxa fent quatre salts.
Les senyeres abans esmentades et duen pel llom del Serrat de Costa Calda fins a la pala del Solà. Aquest tram, com en tot el recorregut és recomanable mirar de tant en tant enrere per observa tant el poble com la magnifica vista que hi ha de tota aquesta par de la vall i també els paratges que vam travessar el primer dia per les bordes de Costuix, clarament visibles davant nostre.
A partir de la pala del Solà, l'únic tram relativament planer del camí, aquest continua marcat per fites i per terreny molt més pedregós per la dreta de la Serra de Monteixo, directament ja fins el cim. Aquí el vent fred impedeix parar-nos i ens anima a seguir amunt pel un dreta tartera. Arribem al cim en 3 hores i 15 minuts i ens trobem que el segon grup encara no ha arribat, tot i que no tarden massa. Fem un mos en vistes d'Andorra a recer del vent, coneixem i conversem amb un belga que està de travessa i tornem cap al càmping, jo per l'estany d'Aixeus (900 metres de baixada), el meu company pel mateix camí per on em pujat.

Àngel Oliveras

Cap comentari: